LA NOSTRA ACTIVITAT

El que tractem de fer és preservar amazònia. És diferent conservar que es refereix a mantenir en bon estat una cosa que ja existeix. No necessàriament implica una acció activa. Preservar es refereix a protegir alguna cosa de danys o alteracions perquè pugui continuar existint en el futur. S’ aplica a la natura, espècies animals o plantes. Tots sabem que sense amazònia el planeta deixa d’existir, preservar Amazònia representa un esforç gegantí, cap estat només el pot enfrontar.

La biodiversitat amazònica és enorme, amb la densitat d’espècies més alta de la Terra, però continua sent poc coneguda en molts nivells.

La diversitat d’organismes de la conca amazònica es troba entre les més altes de la Terra (Bass et al. 2010). Aproximadament el 10% de les espècies de plantes i vertebrats del món estan comprimides en una àrea que correspon a ca. 0,5% de la superfície total de la Terra (Jetz et al. 2012; Tedesco et al. 2017; Ter Steege et al. 2020) alberga gairebé 30% de totes les espècies de plantes vasculars (Raven et al. 2020), vertebrats (Jenkins et al. 2013; Reis et al. 2016) i artròpodes (Stork 2018) de la Terra. Les dimensions completes de la diversitat amazònica continuen estant molt subestimades (da Silva et al.2005; Barrowclough et al. 2016; García-Robledo et al.2020).

Només entre 1999 i 2015, es van descriure moltes espècies noves de plantes (1155 spp.), peixos (468 spp.), amfibis (321 Spp.), rèptils (112 spp.), aus (79 spp.) i mamífers (65 spp.) a tota la conca amazònica (WWF 2016). Es continuen descrivint espècies amazòniques espectaculars. Incloent, per exemple, una nova granota tití en perill crític (Plecturocebus grovesi; Byrneet al. 2016), 15 noves espècies d’ocells amazònics descrites en una sola publicació (Whitney i Haft( 2013); 44 noves espècies de salamandres sense pulmons Bolitoglossa que estan a l’espera de descripcions formals (Jaramillo et al. 2020), una nova orquídia de vainilla distintiva i en Perill Crític (Vanilla denshikoira; Flanagan et al. 2018), i una nova espècie de peix en forma de cuc (Tarumània walkerae) que habita a la fullaraca humida en el profund de la selva tropical, i que representa una família completament nova, els Tarumaniidae (de Pinna et al. 2018).

Hi ha més espècies d’arbres en una hectàrea de selva amazònica que a tot Europa (Ter Steege et al. 2006). B. Nombres estimats d’espècies de llinatges amazònics seleccionats, incloent-hi les plantes vasculars (Hubbell et al. 2008; Mittermeier et al. 2003; ima-gen de Roberts 1839), papallones (Vieira i Höfer 2021; imatge de Hewitson 1856), mamífers (Mittermeier et al. 2003; imatge de Jardine et al. 1840), amfibis i rèptils (Mittermeier et al. 2003; imatge de Jose Vieira / Tropical Herping), aus (Mittermeier et al. 2003; imatge de Gould 1852), i peixos (Oberdorff et al. 2019, Jézéquel et al. 2020; imatge de Castelnau 1855). El nombre d’espècies de peixos correspon a tota la conca, però la majoria (>95%) són de la conca baixa (Albert et al. 2011, 2020; Dagosta i de Pinna 2020).

Punts centrals

Vegem algunes dimensions:

Aquesta selva amazònica és el bosc tropical més extens del món. Es considera que la seva extensió arriba als 7.000 000 km², repartits entre nou països, dels quals Brasil és propietari del 60%. L’Amazònia es destaca per ser una de les ecorregions amb més biodiversitat al planeta. A més, l’Amazònia contribueix a la regulació del cicle de carboni i del canvi climàtic. Les anomalies que succeeixen quant a augment en la taxa de CO₂ estan en sincronia amb períodes secs en grans parts de l’Amazones, per tant, l’Amazones actua com un mesurador atmosfèric global de CO₂.

L’11 de novembre de 2011, la selva amazònica va ser declarada una de les set marors naturals del món.